Crispació

El que sí trobo penós, trist i que fà mal veure-ho...
es veure com llencen menjar...
fruita
verdura
llet

:(

Quines coses!

Un comentari que copío de les repostes posades en un diari amarillista, que tot s'ha de dir... :)


"Mientras UGT, CCOO y IU ejercen el oficio más viejo del mundo con las corporaciones y la patronal, critican a trabajadores que luchan por SU SUBSISTENCIA. Y mientras la GRAN BORREGADA despotrica por las molestias que les causa la huelga sin acordarse de que mientras ellos están más jodidos cada día, los BBVA, BANCO SANTANDER, ENDESA, TELEFONICA, etc. hacen ostentación de sus impúdicos beneficios."

Quans mesos fà que hi ha vaga ¿¿¿
per que em sembla a mi que la costum ens fà ... massa sensiblerus.
Divendres vaga general home!!

Trobo que el problema no es solventa així... si no demanant, exigint que cadascú faci la feina com pertoca.
Si no en saben, educar. I una manera d'educar, sobretot amb els cabuts, es ser molt mol pessats i persistents.
Sincerament, la vaga es fà ara mateix per un altre motiu i diría que ho sabem tots.
I es que la feina no va com fà un any... no es cobra el que es cobrava, ni hi ha tants encàrrecs com abans.
Hem d'apendre per fí, a guardar, a moderar, apendrem a la força, ja em sembla bé.
Ara que toca estrenyer el cinturó a veure quí n'és capaç de fer-ho.

I si no esteu d'acord amb el que hi hà... s'ha d'apendre a lluitar amb les armes adecuades.
Escollir on apretem i com.

Lo divertit i perdó per ser tan demagógica...

Es pensar que mentre els pares es desganyiten amb lo de la vaga, amb les cues per anar a omplir bidons i bidons de benzina, amb apinyonar la rebotiga de menjar per si arriba el moment que no tinguem de menjar, en discutir i barallar-se amb el mon, en fer cues kilométriques.

Els joves, es gasten el sou salvant en Ivan...

:) la vida es un circ i cadascú escull el paper que vol fer-hi...
o es queda amb el que queda.

PD: Em sembla que tots som massa senyoritingus, recordo aquella vaga dels treballadors, en tendes de campanya, menjant i dormint a l'intempérie. Sense sorolls, sense impedir, ni baralles.
Ara en pensar-hi, recordo com em van impresionar.

Sí, hi han mil coses a dir sobre tot aixó.

I ja hi som...

No sé si "penjar-me " la càmera al coll i anar a fer fotos curioses.
Anava a fer fotos als carros plens a vesar...
A fer fotos als prestatges dels supers buits...
Però potser no tenen res de diferent de qualsevol dissabte a la tarda...
Que sembla que s'apropi una catàstrofe.

Però en aquest cas...
Serà un dilluns...
I un dimarts...
Dimecres podríen tancar i fer festa.

I anar a passejar tot el matí.

Ja, ja ho sé em surt la vena anarkista i fà riure.