I que pendons estan fets!
Vejam...
Demà 13 de juny, per tant si es vol anar no queda gaire marge per avisar...
Hi ha trobada de Bitacoras y libros en Barcelona :
http://lepisma.liblit.com/2008/06/05/blocs-i-llibres-a-barcelona-bitacoras-y-libros-en-barcelona-vi/
Diumenge 15 de juny, hi ha una presentació d'una revista que sembla força especial:
A la sala Monasterio de Barcelona, la revista de "The Children Book of American Birds" a les 18'30h.
http://www.clubleteo.com/
dimecres, 11 de juny del 2008
dimarts, 10 de juny del 2008
Crispació
El que sí trobo penós, trist i que fà mal veure-ho...
es veure com llencen menjar...
fruita
verdura
llet
:(
es veure com llencen menjar...
fruita
verdura
llet
:(
Quines coses!
Un comentari que copío de les repostes posades en un diari amarillista, que tot s'ha de dir... :)
"Mientras UGT, CCOO y IU ejercen el oficio más viejo del mundo con las corporaciones y la patronal, critican a trabajadores que luchan por SU SUBSISTENCIA. Y mientras la GRAN BORREGADA despotrica por las molestias que les causa la huelga sin acordarse de que mientras ellos están más jodidos cada día, los BBVA, BANCO SANTANDER, ENDESA, TELEFONICA, etc. hacen ostentación de sus impúdicos beneficios."
Quans mesos fà que hi ha vaga ¿¿¿
per que em sembla a mi que la costum ens fà ... massa sensiblerus.
Divendres vaga general home!!
Trobo que el problema no es solventa així... si no demanant, exigint que cadascú faci la feina com pertoca.
Si no en saben, educar. I una manera d'educar, sobretot amb els cabuts, es ser molt mol pessats i persistents.
Sincerament, la vaga es fà ara mateix per un altre motiu i diría que ho sabem tots.
I es que la feina no va com fà un any... no es cobra el que es cobrava, ni hi ha tants encàrrecs com abans.
Hem d'apendre per fí, a guardar, a moderar, apendrem a la força, ja em sembla bé.
Ara que toca estrenyer el cinturó a veure quí n'és capaç de fer-ho.
I si no esteu d'acord amb el que hi hà... s'ha d'apendre a lluitar amb les armes adecuades.
Escollir on apretem i com.
Lo divertit i perdó per ser tan demagógica...
Es pensar que mentre els pares es desganyiten amb lo de la vaga, amb les cues per anar a omplir bidons i bidons de benzina, amb apinyonar la rebotiga de menjar per si arriba el moment que no tinguem de menjar, en discutir i barallar-se amb el mon, en fer cues kilométriques.
Els joves, es gasten el sou salvant en Ivan...
:) la vida es un circ i cadascú escull el paper que vol fer-hi...
o es queda amb el que queda.
PD: Em sembla que tots som massa senyoritingus, recordo aquella vaga dels treballadors, en tendes de campanya, menjant i dormint a l'intempérie. Sense sorolls, sense impedir, ni baralles.
Ara en pensar-hi, recordo com em van impresionar.
Sí, hi han mil coses a dir sobre tot aixó.
"Mientras UGT, CCOO y IU ejercen el oficio más viejo del mundo con las corporaciones y la patronal, critican a trabajadores que luchan por SU SUBSISTENCIA. Y mientras la GRAN BORREGADA despotrica por las molestias que les causa la huelga sin acordarse de que mientras ellos están más jodidos cada día, los BBVA, BANCO SANTANDER, ENDESA, TELEFONICA, etc. hacen ostentación de sus impúdicos beneficios."
Quans mesos fà que hi ha vaga ¿¿¿
per que em sembla a mi que la costum ens fà ... massa sensiblerus.
Divendres vaga general home!!
Trobo que el problema no es solventa així... si no demanant, exigint que cadascú faci la feina com pertoca.
Si no en saben, educar. I una manera d'educar, sobretot amb els cabuts, es ser molt mol pessats i persistents.
Sincerament, la vaga es fà ara mateix per un altre motiu i diría que ho sabem tots.
I es que la feina no va com fà un any... no es cobra el que es cobrava, ni hi ha tants encàrrecs com abans.
Hem d'apendre per fí, a guardar, a moderar, apendrem a la força, ja em sembla bé.
Ara que toca estrenyer el cinturó a veure quí n'és capaç de fer-ho.
I si no esteu d'acord amb el que hi hà... s'ha d'apendre a lluitar amb les armes adecuades.
Escollir on apretem i com.
Lo divertit i perdó per ser tan demagógica...
Es pensar que mentre els pares es desganyiten amb lo de la vaga, amb les cues per anar a omplir bidons i bidons de benzina, amb apinyonar la rebotiga de menjar per si arriba el moment que no tinguem de menjar, en discutir i barallar-se amb el mon, en fer cues kilométriques.
Els joves, es gasten el sou salvant en Ivan...
:) la vida es un circ i cadascú escull el paper que vol fer-hi...
o es queda amb el que queda.
PD: Em sembla que tots som massa senyoritingus, recordo aquella vaga dels treballadors, en tendes de campanya, menjant i dormint a l'intempérie. Sense sorolls, sense impedir, ni baralles.
Ara en pensar-hi, recordo com em van impresionar.
Sí, hi han mil coses a dir sobre tot aixó.
dilluns, 9 de juny del 2008
Vergonya i mala intenció
No sé com acabarà aixó...
Però em fà vergonya ser humana, veient el mal que es fà.
I no mal que li fàs a algú de manera conscient, per que un té els seus motius.
Aixó ja tindrà les seves conseqüencies i un les asumeix... o no.
Però que les normatives, els projectes o les lleis es facin per fer mal.
Es facin maltractant a una part, dels que convivim...
No em sembla just, ni normal, ni em sembla acceptable.
Més de dos cops he sentit la notícia, vull dir de dos mitjans informatius...
La gent és estúpida? o s'ho fà?
Algú ha pensat que els problemes no venen només d'un cantó.
Quan dos es barallen o quelcom no funciona,
no s'intenta esbrinar quins problemes hi han?
Quines coses son les que fan que alló no rutlli...
Quins mitjans i quins recursos es poden donar per solventar-ho.
No, aixó sería massa pràctic i educatiu.
I s'ha de dedicar temps i escoltar.
I en una societat que tot s'ha d'estabornir,
ja sigui amb una senténcia,
ja sigui amb medicació, ja sigui amb càstigs...
No hi ha temps per ser persones.
No hi ha temps per consolidar les relacions.
Ni ganes de treure el suc a tot al que tenim.
Un teléfon, un recurs, que no existía...
i que deuría ser-hi des que va apareixer el 061.
No es pot anunciar, ni vendre,com un confesionari de malalts psíquics.
Es clar, ells son els violents, i d'alguna manera han d'apendre a calmar-se.
Recomaneu dutxes fredes i palles nocturnes també?
Ho dic per acabar de titllar-los d'animalso energúmens, a tots.
El tema és...
Tots tenim pors.
Tots tenim conflictes.
Uns els solventen millor que d'altres.
Però hi ha moments que un se sent perdut...
hi ha algú al altre cantó per ajudar? per recolçar?
per donar estratégies de resolució?
Suposo que el que ha passat es el mateix que ha passat en altres temes.
I es pasar d'un extrem al altre, per arribar a un punt mitg.
Ara som al altre extrem...
Al extrem on els homes son criminalitzats només per ser-ho.
Al extrem on no es vol asumir la part de colpa en les coses que no funcionen.
Es evident que hi ha quí està malalt, tan en una banda com en l'altre...
Però cal posar una nomenclatura?
cal tipificar-los a tots per el mateix raser?
O sencillament som tots essers humans intentant conviure com millor sabem.
Espero que es deixi de batallar per poder viure junts.
Espero que un i altre puguin seure a parlar de les coses
que realment fan mal i no funcionen, per solventar-ho.
I quan no es pot solventar, i no es pot deixar,
trobar quí recolça, a ambdós de la parella.
Periodistes, locutors de ràdio...
Penseu qué dieu i com ho dieu...
Per qué demanar-se per qué apareixerà el telefon per els homes
(per qué hi afegeixen que siguin els maltractadors?)...
Es com negar-lis la humanitat que també poseeixen.
I encara no tenen on trucar... fins que sigui efectiva la proposta.
Paciencia
I no parlem dels que també s'han quedat per el camí...
Potser sería tema per tractar en un altre moment..
Però els suicidis d'homes després del divorci, espanta.
I el pitjor es que tots podem ser dolents i ser violents i ser agresius...
homes, dones, pares, mares...
( cosa que implica que es pot donar violéncia cap a tots els convivents en el nucli familiar )
Tenen on trucar i demanar ajuda per canalitzar l'agresivitat,
per solventar els dubtes, per no sentir-se "despojats" de tot?
repeteixo... paciencia, que encara ens queda per llarg.
Però em fà vergonya ser humana, veient el mal que es fà.
I no mal que li fàs a algú de manera conscient, per que un té els seus motius.
Aixó ja tindrà les seves conseqüencies i un les asumeix... o no.
Però que les normatives, els projectes o les lleis es facin per fer mal.
Es facin maltractant a una part, dels que convivim...
No em sembla just, ni normal, ni em sembla acceptable.
Més de dos cops he sentit la notícia, vull dir de dos mitjans informatius...
La gent és estúpida? o s'ho fà?
Algú ha pensat que els problemes no venen només d'un cantó.
Quan dos es barallen o quelcom no funciona,
no s'intenta esbrinar quins problemes hi han?
Quines coses son les que fan que alló no rutlli...
Quins mitjans i quins recursos es poden donar per solventar-ho.
No, aixó sería massa pràctic i educatiu.
I s'ha de dedicar temps i escoltar.
I en una societat que tot s'ha d'estabornir,
ja sigui amb una senténcia,
ja sigui amb medicació, ja sigui amb càstigs...
No hi ha temps per ser persones.
No hi ha temps per consolidar les relacions.
Ni ganes de treure el suc a tot al que tenim.
Un teléfon, un recurs, que no existía...
i que deuría ser-hi des que va apareixer el 061.
No es pot anunciar, ni vendre,com un confesionari de malalts psíquics.
Es clar, ells son els violents, i d'alguna manera han d'apendre a calmar-se.
Recomaneu dutxes fredes i palles nocturnes també?
Ho dic per acabar de titllar-los d'animalso energúmens, a tots.
El tema és...
Tots tenim pors.
Tots tenim conflictes.
Uns els solventen millor que d'altres.
Però hi ha moments que un se sent perdut...
hi ha algú al altre cantó per ajudar? per recolçar?
per donar estratégies de resolució?
Suposo que el que ha passat es el mateix que ha passat en altres temes.
I es pasar d'un extrem al altre, per arribar a un punt mitg.
Ara som al altre extrem...
Al extrem on els homes son criminalitzats només per ser-ho.
Al extrem on no es vol asumir la part de colpa en les coses que no funcionen.
Es evident que hi ha quí està malalt, tan en una banda com en l'altre...
Però cal posar una nomenclatura?
cal tipificar-los a tots per el mateix raser?
O sencillament som tots essers humans intentant conviure com millor sabem.
Espero que es deixi de batallar per poder viure junts.
Espero que un i altre puguin seure a parlar de les coses
que realment fan mal i no funcionen, per solventar-ho.
I quan no es pot solventar, i no es pot deixar,
trobar quí recolça, a ambdós de la parella.
Periodistes, locutors de ràdio...
Penseu qué dieu i com ho dieu...
Per qué demanar-se per qué apareixerà el telefon per els homes
(per qué hi afegeixen que siguin els maltractadors?)...
Es com negar-lis la humanitat que també poseeixen.
I encara no tenen on trucar... fins que sigui efectiva la proposta.
Paciencia
I no parlem dels que també s'han quedat per el camí...
Potser sería tema per tractar en un altre moment..
Però els suicidis d'homes després del divorci, espanta.
I el pitjor es que tots podem ser dolents i ser violents i ser agresius...
homes, dones, pares, mares...
( cosa que implica que es pot donar violéncia cap a tots els convivents en el nucli familiar )
Tenen on trucar i demanar ajuda per canalitzar l'agresivitat,
per solventar els dubtes, per no sentir-se "despojats" de tot?
repeteixo... paciencia, que encara ens queda per llarg.
diumenge, 8 de juny del 2008
I ja hi som...
No sé si "penjar-me " la càmera al coll i anar a fer fotos curioses.
Anava a fer fotos als carros plens a vesar...
A fer fotos als prestatges dels supers buits...
Però potser no tenen res de diferent de qualsevol dissabte a la tarda...
Que sembla que s'apropi una catàstrofe.
Però en aquest cas...
Serà un dilluns...
I un dimarts...
Dimecres podríen tancar i fer festa.
I anar a passejar tot el matí.
Ja, ja ho sé em surt la vena anarkista i fà riure.
Anava a fer fotos als carros plens a vesar...
A fer fotos als prestatges dels supers buits...
Però potser no tenen res de diferent de qualsevol dissabte a la tarda...
Que sembla que s'apropi una catàstrofe.
Però en aquest cas...
Serà un dilluns...
I un dimarts...
Dimecres podríen tancar i fer festa.
I anar a passejar tot el matí.
Ja, ja ho sé em surt la vena anarkista i fà riure.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)