dilluns, 9 de juny del 2008

Vergonya i mala intenció

No sé com acabarà aixó...
Però em fà vergonya ser humana, veient el mal que es fà.
I no mal que li fàs a algú de manera conscient, per que un té els seus motius.
Aixó ja tindrà les seves conseqüencies i un les asumeix... o no.
Però que les normatives, els projectes o les lleis es facin per fer mal.
Es facin maltractant a una part, dels que convivim...
No em sembla just, ni normal, ni em sembla acceptable.

Més de dos cops he sentit la notícia, vull dir de dos mitjans informatius...
La gent és estúpida? o s'ho fà?
Algú ha pensat que els problemes no venen només d'un cantó.
Quan dos es barallen o quelcom no funciona,
no s'intenta esbrinar quins problemes hi han?
Quines coses son les que fan que alló no rutlli...
Quins mitjans i quins recursos es poden donar per solventar-ho.

No, aixó sería massa pràctic i educatiu.
I s'ha de dedicar temps i escoltar.
I en una societat que tot s'ha d'estabornir,
ja sigui amb una senténcia,
ja sigui amb medicació, ja sigui amb càstigs...

No hi ha temps per ser persones.
No hi ha temps per consolidar les relacions.
Ni ganes de treure el suc a tot al que tenim.

Un teléfon, un recurs, que no existía...
i que deuría ser-hi des que va apareixer el 061.
No es pot anunciar, ni vendre,com un confesionari de malalts psíquics.
Es clar, ells son els violents, i d'alguna manera han d'apendre a calmar-se.

Recomaneu dutxes fredes i palles nocturnes també?
Ho dic per acabar de titllar-los d'animalso energúmens, a tots.

El tema és...
Tots tenim pors.
Tots tenim conflictes.
Uns els solventen millor que d'altres.

Però hi ha moments que un se sent perdut...
hi ha algú al altre cantó per ajudar? per recolçar?
per donar estratégies de resolució?

Suposo que el que ha passat es el mateix que ha passat en altres temes.
I es pasar d'un extrem al altre, per arribar a un punt mitg.
Ara som al altre extrem...

Al extrem on els homes son criminalitzats només per ser-ho.
Al extrem on no es vol asumir la part de colpa en les coses que no funcionen.
Es evident que hi ha quí està malalt, tan en una banda com en l'altre...

Però cal posar una nomenclatura?
cal tipificar-los a tots per el mateix raser?
O sencillament som tots essers humans intentant conviure com millor sabem.

Espero que es deixi de batallar per poder viure junts.
Espero que un i altre puguin seure a parlar de les coses
que realment fan mal i no funcionen, per solventar-ho.
I quan no es pot solventar, i no es pot deixar,
trobar quí recolça, a ambdós de la parella.

Periodistes, locutors de ràdio...
Penseu qué dieu i com ho dieu...
Per qué demanar-se per qué apareixerà el telefon per els homes
(per qué hi afegeixen que siguin els maltractadors?)...
Es com negar-lis la humanitat que també poseeixen.

I encara no tenen on trucar... fins que sigui efectiva la proposta.
Paciencia

I no parlem dels que també s'han quedat per el camí...
Potser sería tema per tractar en un altre moment..
Però els suicidis d'homes després del divorci, espanta.

I el pitjor es que tots podem ser dolents i ser violents i ser agresius...
homes, dones, pares, mares...
( cosa que implica que es pot donar violéncia cap a tots els convivents en el nucli familiar )

Tenen on trucar i demanar ajuda per canalitzar l'agresivitat,
per solventar els dubtes, per no sentir-se "despojats" de tot?

repeteixo... paciencia, que encara ens queda per llarg.